La maleta vermella
Mentre endreçava el traster vaig trobar la
maleta, una maleta antiga però bona, encara conservava el color viu i la
qualitat de la pell. Vermella, amb grosses sivelles per comprimir-la i unes
tanques daurades que s'havien desgastat.
Superaria la tria que estava fent entre coses
per llençar i coses per guardar?
La vella maleta em va portar a Andorra, a
Olot, a Llançà... aquells primers viatges amb els pares, una maleta plena de
records, d'il·lusió...
Estava fent neteja per mirar endavant, per
anar lleugera d'equipatge i remenar records no semblava la millor manera, o sí?
Fer net, fer les paus amb el passat per ser la persona nova que anhelava.
Vaig obrir-la i a dins hi havia la nena.
Tocant la seda del folre era altre cop a casa dels pares amb la maleta oberta
sobre el llit i les piletes de roba al costat...
A la butxaca interior hi havia un mocador amb
les inicials de l'àvia RP, Rosa Prats, i amb el mocador tota la càrrega d'un
passat per superar. RP l'àvia admirada, matriarca transmissora de rols i
estratègies que recollíem les noies de la família. Un viatge de quaranta anys
he necessitat per desprendre-me'n.
Ara el mocador amb les inicials és la nau per
viatjar a la meva infància, reconèixer-m'hi i, al tornar, celebrar la dona que
sóc.
Definitivament la maleta es pot llençar, pesa
massa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada