Imprevist
(16/10/2018) Vaig cap a Celrà, la bellesa dels núvols en un cel d’un blau intens em captiva, sembla que s’acosta tempesta.
I quina
tempesta! Totalment imprevisible, la mort d’una admirada i estimada companya,
de sobte. Avui feia 63 anys.
Un xoc. Ara hi
som, ara no hi som.
Recupero l’entrevista que l’Ima Sanchís va fer a la metge anestesista Luján Comas “Entender que no existe lamuerte cambia la vida”. M’hi agafo.
Tot el què som
i fem queda, el cos físic canvia d’estat però el què hem estat i el què hem fet
forma part de la consciència global.
La Dolors física
no hi és però la seva força i energia, el seu amor i pensament és en cada una
de les persones que la vam conèixer.
La nostra presència
física és efímera.
Tot és u.
M'ho vull creure.
Si, estic en estat de xoc i molt trista. Ens va ensenyar tant...i amb aquella dosi d'humor, de energia i d'amor impossibles d'oblidar. I tenia tantes coses encara per dir, per fer i per ensenyar...Una Gran Persona i una Gran Amiga. Mai l'oblidarem
ResponEliminaGràcies, divendres a les 6h ens veiem a l'escola.
EliminaNo em surt el teu nom, qui ets?
Rosa, has rebut el meu comentari d’ahir?. O se l’ha menjat el bloc?
ResponEliminaHi ha un missatge anterior que no sé de qui és, em sembla que no és el teu. El segon que has fet sí que l'he vist. Gràcies.
EliminaEl dol no te ni llàgrimes, ni paraules però si una gran tristesa. El nostre esperit connectarà amb ella, la trobarà en el cel, en l’univers, en el nostre cor però això serà després.
ResponEliminaAra és el temps del reconeixement a una persona que ha aportat molt a l’ensenyament i molt persones de manera discreta com solen fer les grans persones.
Totalment d'acord. Gràcies.
EliminaLa mort imprevista i a vegades tan injusta! ens situa sempre davant la nostra precarietat i el nostre pas efímer dins l' univers. I malgrat tot, cal esforçar-se en deixar aquesta lleu petjada que fa que progressem i siguem millors...
ResponEliminagràcies, sàvies paraules.
Elimina