Presons




El dia es fa malson, la nit refugi.

Visc el què no vull viure,
somio el què no m’atreveixo a fer.
I malgrat tot, sento que l’adversitat
fa més intensa la vida.

Les contradiccions afloren, res és senzill,
només puc viure, sense pensar,
viure el moment, el segon present,
conscient, i patir-lo o gaudir-lo.

Res i tot m’és indiferent,
tot i res em commou.
El llit, la nit, els somnis
són ara el meu refugi.

Comentaris

  1. Rosa de aquet moment haures de publicar les reflexions terapeutiqter
    Gràcies em sont de ajuda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carmen. Doble funció t'ajuden a tu i a mi. Petons.

      Elimina
  2. "l’adversitat fa més intensa la vida." Bonica reflexió.
    Gràcies Rosa!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada