El viatge

No em busqueu, sóc de viatge!

He entrat en un univers proper i llunyà alhora, un univers tancat, amb regles pròpies. L'espai físic és neutre i artificial, no hi ha vegetació ni espais a l'aire lliure.

Hi ha tres tipus d'habitants, es distingeixen pel color de la seva indumentària, el color ens diu la posició jeràrquica de cada grup:

• els que vesteixen de color blau arriben voluntàriament al "país" (en direm país), se'ls assigna un espai i se'ls connecta a diferents tubs i artilugis. Fan cara de resignats, queden endormiscats i rarament se'ls veu riure.
• els que vesteixen de color blanc (hi ha diferents categories de blancs però no hi entraré) s'ocupen d'infligir tota mena de tortures i cures als blaus. Volten pels passadissos amb ordinadors i carros plens de potingues. Fan cara de molt ocupats i rarament et miren a la cara.
• a l'estrat més alt trobem els verds, aquests es deixen veure poc però manen molt, no es fa res que no hagi prescrit un verd. Parlen amb autoritat i et miren amb condescendència, quan et miren.

En aquest univers admeten turistes, gent de pas, com jo. Ningú et fa gaire cas, excepte el teu blau de referència, aquest espera la visita dels "seus" turistes amb delit. 

No és un lloc gaire agradable de visitar però si tens un blau allà reclòs frises per anar-lo a veure perquè tu ets la connexió amb la seva vida anterior, tu li mantens l'esperança de tornar a ser persona en el nostre univers. 

Sembla ser que els blaus hi van per necessitat i, si en surten, estan millor que quan van entrar, però és un país inhòspit, asfixiant.

Malgrat tot, com en tot viatge, és un lloc on s'aprèn de tu i dels altres. Jo i el meu blau estem vivint un moment de dolor però també de gran tendresa i d'una intensitat emocional que segur no trobareu en cap viatge d'aventura. 

Quan torni us ho explico! 

El meu blau és un rebel i va de ratlles!