Imagina


Imagina una dona jove, treballadora i mare, segurament no et costarà gaire perquè tots en tenim alguna ben a prop. Doncs l’escola n’és una.

L’escola és una dona:

Acollidora, amorosa, creativa, moderna i democràtica que treballa pel progrés de la societat; generosa, encara que pobre; forta, sàvia, busca en el saber de les velles dones, en la tradició allò que cal preservar; compromesa amb la seva comunitat i el món.

Tot i que va ser educada per ser:

Obedient, callada, conformista, jeràrquica, pobre, mesquina, conservadora, egoista, servil, tancada.

L’escola perquè és dona sovint és maltractada, menystinguda, oblidada, explotada, desprestigiada, manada i organitzada per l’home.

Però, ara, ja! L’escola se sap poderosa i per aquest motiu se l’assenyala i ataca, se la satura i estressa, es ridiculitza el seu patiment.

Som en temps de crisi, d’emergència, l’escola pateix per ella, pels seus i pels altres perquè també és empàtica i solidària.

Què fem? Li donem un cop de mà o li girem l’esquena? Si cau ella patirem tots.

Alguns verbs a conjugar:

Col·laborar, donar, sumar, dialogar, escoltar, abraçar, estimar...

Totes aquelles mesures que van a favor de les persones, de la dona, van a favor de l’escola i a la inversa, el què va a favor de l’escola ho guanyem les persones, la societat.

Algunes propostes:
  • Augmentar dels pressupostos destinats a la ciutadania, a les cures i l’educació: Sanitat i investigació, Serveis Socials, Educació.
  • Regularitzar les persones que treballen a les llars, a les cures. Regularització, ja! De les persones sense papers.
  • Reduir la despesa militar, qui ens ataca avui? França? Portugal? Els alienígens? O un p... virus?
  • Lluitar contra la corrupció i el frau fiscal.
  • Desenvolupar polítiques de conciliació laboral igualitàries i de Igualtat salarial, mateix sou per la mateixa feina.
  • Fer, ja! La reforma horària: teletreball, flexibilitat, horaris europeus...
  • Pensar i actuar en “Educació a temps complet” (educació360): horari lectiu, temps de lleure, menjadors escolars per a tots...
  • Viure i veure la cultura com un bàlsam, aliment per l’ànima, l’alternativa a la barbàrie.
  • Tenir polítiques d’habitatge que limitin l’especulació amb la vivenda, que controli els preus dels lloguers...
  • Implementar la Renda bàsica garantida.
  • Consumir de manera responsable i productes locals.
  • ...

Aquesta crisi posa de relleu el què són les necessitats essencials, allò que sosté la vida, les cures, les relacions i les persones.

Cadascun de nosaltres des de la seva posició social o familiar tenim la possibilitat d’anar a favor d’aquest canvi de valors i de prioritats. L’alternativa la veiem a la tele, al barri de Salamanca, o l’escoltem del poder econòmic que proposa més retallades.

El desafiament és immens, però és en temps de crisi que hi ha la possibilitat, l’oportunitat, de fer canvis; cap a on aniran aquests canvis depèn, en part, de la resposta i la pressió de la ciutadania.

Totes i tots al costat, a favor, de la dona, de l’escola, de les persones!

T’ho imagines?

 1974 foto d’en Joan Gómez

Comentaris