Imagina
Imagina una dona jove, treballadora i mare,
segurament no et costarà gaire perquè tots en tenim alguna ben a prop. Doncs l’escola
n’és una.
L’escola és una dona:
Acollidora, amorosa, creativa, moderna i
democràtica que treballa pel progrés de la societat; generosa, encara que pobre;
forta, sàvia, busca en el saber de les velles dones, en la tradició allò que
cal preservar; compromesa amb la seva comunitat i el món.
Tot i que va ser educada per ser:
Obedient, callada, conformista, jeràrquica,
pobre, mesquina, conservadora, egoista, servil, tancada.
L’escola perquè és dona sovint és maltractada,
menystinguda, oblidada, explotada, desprestigiada, manada i organitzada per l’home.
Però, ara, ja! L’escola se sap poderosa i per aquest motiu se l’assenyala i ataca,
se la satura i estressa, es ridiculitza el seu patiment.
Som en temps de crisi, d’emergència, l’escola
pateix per ella, pels seus i pels altres perquè també és empàtica i solidària.
Què fem? Li
donem un cop de mà o li girem l’esquena? Si cau ella patirem tots.
Alguns verbs a conjugar:
Col·laborar, donar, sumar, dialogar, escoltar,
abraçar, estimar...
Totes aquelles mesures que van a favor de les
persones, de la dona, van a favor de l’escola i a la inversa, el què va a favor de l’escola ho guanyem
les persones, la societat.
Algunes
propostes:
- Augmentar dels pressupostos destinats a la ciutadania, a les cures i l’educació: Sanitat i investigació, Serveis Socials, Educació.
- Regularitzar les persones que treballen a les llars, a les cures. Regularització, ja! De les persones sense papers.
- Reduir la despesa militar, qui ens ataca avui? França? Portugal? Els alienígens? O un p... virus?
- Lluitar contra la corrupció i el frau fiscal.
- Desenvolupar polítiques de conciliació laboral igualitàries i de Igualtat salarial, mateix sou per la mateixa feina.
- Fer, ja! La reforma horària: teletreball, flexibilitat, horaris europeus...
- Pensar i actuar en “Educació a temps complet” (educació360): horari lectiu, temps de lleure, menjadors escolars per a tots...
- Viure i veure la cultura com un bàlsam, aliment per l’ànima, l’alternativa a la barbàrie.
- Tenir polítiques d’habitatge que limitin l’especulació amb la vivenda, que controli els preus dels lloguers...
- Implementar la Renda bàsica garantida.
- Consumir de manera responsable i productes locals.
- ...
Aquesta crisi posa de relleu el què són les necessitats
essencials, allò que sosté la vida, les cures, les relacions i les persones.
Cadascun de nosaltres des de la seva posició
social o familiar tenim la possibilitat d’anar a favor d’aquest canvi de valors
i de prioritats. L’alternativa la veiem a la tele, al barri de Salamanca, o l’escoltem
del poder econòmic que proposa més retallades.
El desafiament és immens, però és en temps de
crisi que hi ha la possibilitat, l’oportunitat, de fer canvis; cap a on aniran aquests
canvis depèn, en part, de la resposta i la pressió de la ciutadania.
Totes i tots al costat, a favor, de la dona,
de l’escola, de les persones!
T’ho imagines?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada