Preparem-nos pel col·lapse. Teniu raó

Teniu raó, l’escola no està preparada per afrontar la tornada dels infants i joves, tampoc ho estarà el setembre.

Ni desdoblaments, ni sistemes híbrids, ni ocupar espais de la ciutat, ni totes les bones intencions ens evitaran el col·lapse.

Hem vist el col·lapse de la sanitat, el primer, ara, tot darrera vindrà el social en forma de més pobresa i desocupació, el col·lapse del sistema educatiu és més que previsible.

Com a la sanitat, l’educació pública ha patit retallades quan necessitava inversió. Ara parlen de ratios de 13 a INF i PRI i 15 a SEC, fantàstic! Però inassumible, és evident per a qualsevol que conegui, des de dins, les escoles i instituts. Més de cent escoles en barracons saturats, altres tantes amb classes desdoblades ocupant biblioteques i altres espais del centre. Als instituts hi està arribant el boom, literalment no hi caben, el setembre passat ja no hi cabien.

És més que evident que ve una situació de col·lapse i no estem preparats.

Comencem a dir les coses pel seu nom i potser així no ens hi farem tant de mal, i potser quan prioritzem aflorarà allò que és el primer, allò més important.

En general no fem canvis si no són necessaris. Sinó es pateix en una situació no es busca el canvi. Ara patirem. Anem pensant el canvi.

Teniu raó: no es pot garantir la seguretat  sanitària als centres, no podem resoldre les mancances de les famílies...

Plorem, queixem-nos...  però anem pensant com ens ho farem, com ens organitzarem, que és prioritari exigir a l’administració de torn, al govern.

Empoderem-nos, totes a una.

El personal sanitari ens ha marcat el camí: la cardiòloga a l’UCI, el dermatòleg, la internista... han desaparegut les especialitats per uns mesos, cadascú aporta el seu saber per sumar allà on fa falta, perquè calia donar una resposta a la crisi, al col·lapse.

No pensem en jo sóc d’infantil o jo sóc profe de mates o a mi no m’han format per això... Tots a una per donar resposta a la urgència educativa i social. La bona escola és necessària, útil, valuosa, imprescindible... educativament parlant, culturalment, econòmicament, socialment compensa desigualtats, cohesiona la societat...

Fortes per exigir que s’inverteixi en educació, fortes per millorar les condicions de treball d’interines, substitutes, treballadores i educadores socials, vetlladores, monitores...

Massa temps oblidada l’escola, l’educació, menyspreada.

On éreu a les últimes vagues? A l’escola o al carrer?

On sereu quan se’ns convoqui per més i millor Escola Pública de Qualitat i per a tothom? Espero que al carrer!

“No que em descompten cent euros si faig vaga” Al carrer! amb sanitat, serveis socials i tots els serveis de cures, per exigir que els serveis públics i la cura de les persones són una prioritat, la prioritat!

“No hi ha diners” ens diran. Sí que n’hi ha de calers. El que no hi ha és prioritat, alguns llocs d’on treure diners: reducció de la despesa militar, reducció de càrrecs públics, de diputats i assessors, eliminació del senat, eliminació de rendes vitalícies, reducció de sous i comissions i altres privilegis, perseguir el frau fiscal de grans empreses, combatre la corrupció, aquí si que podem utilitzar el llenguatge bèl·lic.

No ho faran, però no acceptem com a nostra la resposta de “no hi ha calers”

Venen temps durs, difícils, o ens empoderem i fem pinya o patirem molt. Es fa necessari: prioritzar, donar sentit a la feina, dimensió social. Qui no estigui disposat que s’aparti, que deixi fer, almenys no molesteu.

Haurem de córrer riscos, tenim sort que a diferència dels sanitaris no hem d’afrontar la malaltia, el virus, per salvar persones. Nosaltres treballem amb la vida, amb les llavors del futur, amb les persones que el forjaran.

Ens cal coratge per ensenyar coratge, alegria per mostrar i encomanar alegria, generositat per generar-ne més, voluntat per tirar endavant, per oferir esperança i confiança en la comunitat famílies, mestres, infants, barri...

Ha arribat l’hora del canvi, som-hi!

Rosa Guàrdia 19/5/2020

Mestra jubilada, 42 anys de servei

Coordinadora MRP de Girona 2014 al 2017. Assessora LIC 2003 al 2011. Cap d’estudis, mestra d’educació infantil, mestra de suport, mestra de música, coordinadora de cicle, membre de l’ICE de l’UdG, formadora de Competències Socials... Màster en Exclusió social i Diversitat Cultural... 

És que quan escric a les xarxes algunes persones es pregunten si sóc mestra, n’hi ha que necessiten saber el teu currículum per valorar o no el que dius. També podria ser que fos del personal de neteja d’una escola o una mare emprenyada amb el món, no l’hauríem d’escoltar? Ens calen totes les veus, el repte és immens.