FICCIONS

Bakau (Gàmbia) gener 2010

El passeig per la platja de Bakau l’utilitzo sovint per evadir-me i viatjar. Deixo de ser on sóc i qui sóc per jugar a ser una altra i ho gaudeixo. De manera semblant quan pinto, escric, ballo... em submergeixo en una altra dimensió.

Quan la veu interior es queda encallada com l’agulla d’un vell tocadiscos i et va repetint de manera obsessiva aquell comentari feridor ple de retrets la ficció es converteix en bàlsam. La gent que estimem és la que ens pot fer més mal, als seus comentaris som vulnerables, els volem deixar de banda i ens costa, l’evasió ens ajuda.

Un gran paper el de la ficció. La realitat sovint, per monòtona, crua o salvatge, es fa pesada, insuportable, aleshores crear il·lusions, ficcions, realitats paral·leles ens engresca i ens salva. Alerta però no quedar-s’hi massa temps, la patacada quan tornes pot ser important.

Als mitjans de comunicació, a la política i en l’esfera social passa alguna cosa semblant, creen o creem ficcions a mida, sovint amb intenció d’engany i de manipulació, el poder d’aquests relats és gran i definir la realitat és una tasca complexa.