Reptes

“Riu i envoltat de gent que et faci riure” diu la senyora coaching.

I què en faig del malalt enrabiat o de la iaia adolorida o l’avi melancòlic?

Què en fem dels “grans xoriços” del país, dels violadors, dels racistes...? hi són, com els neutralitzem?  

De diferents maneres és una pregunta que se’m presenta sovint. Bons consells per una vida irreal, pròpia d’una societat individualista i hedonista que diu utòpics amb menyspreu als que parlem de solidaritat, cooperació... Ser fort és el que cal perquè la vida pot ser fantàstica o pot ser una bona merda. I sigui el moment que sigui el que precisa la vida és fortalesa i saviesa.

Preparem-nos per ser forts, resilients. Preparem-nos per aprendre constantment, per saber observar i escoltar. Assumim les pròpies responsabilitats i no ens desentenguem de les responsabilitats dels altres, també, en part, són cosa de tots.

“Cultiva l’esperit perquè d’obstacles no en faltaran” aconsellava Confuci. Guanyar una llibertat interior a través de l’art, de la poesia... de la contemplació i l’observació atenta ens proposa la filosofia estoica.  

A l’últim article d’en David Fernández “Col·lapses” acaba proposant-nos: “Descol·lapsem-nos, doncs. Fent. Desobeint. Construint".

Els reptes són molts, personals i socials, no els ignoro, me’ls miro i afronto la part que em toca o crec que puc assumir. I ara sí, també, em trobaré amb gent que em faci riure i em faci sentir més forta.

Mazoni & Istanbul Street Ensemble