El goig de ser jo amb els altres.

22/7/2018 Després d'una nit de festa a casa d'una amiga, em llevo tard, mandrosa. Tanco els gossos, obro les gallines i cullo els ous. La casa es queda sola, poso l'aigua a escalfar pel te, una mica de pa a la torradora i em faig una truita. Pa amb tomàquet, truita i al damunt decideixo posar-hi un tall de pernil dolç d'aquell tan bo que vaig comprar divendres. A taula, amb la primera mossegada sento un plaer de gust i olor que em desperta i m'asserena alhora, que bo! com gaudeixo del menjar, que bé! Comprar, cuinar, menjar en família són activitats freqüents ara a l'estiu, una servitud i una font de satisfacció, d'amor. El menjar és amor, amor a mi mateixa, als altres, a la terra, a la vida! Des de triar la fruita al mercat o el tall a la carnisseria o veure en Jaume comprar el peix, tallar-lo, manipular-lo... fins a posar-lo a taula, assaborir-lo, compartir-lo... més que aliment regal pels sentits, ofrena d'amor. Com tot, trio gaudir-ho! Cuina de ...

I de sobte el silenci. S'ha acabat el viatge, amb ell han marxat les companyes, el guia, la sorpresa diària, l'emoció intensa, la descoberta, la novetat... Torna la rutina i em resisteixo, miro i remiro les fotos, el viatge va prenent la dimensió d'una gran experiència, somio llocs i gent d'allà, la panxa tampoc em deixa oblidar d'on vinc. Necessito reposar? 0 activar-me en la rutina? rutina d'estiu, que no és rutina. Vull un temps per pair i acabar d'assaborir el viatge, però també vull gaudir l'estiu en família. I jo, el meu jo on queda? diluït, distret, perdut entre llençols, platja, cuina, festes, cangur... Agraeixo el silenci, d'un moment, per saber-me viva, allà sota, amagada però atenta, perquè quan torni la solitud, la veritable rutina, em retrobi forta i feliç, plena i disposada a ser sense els altres, com ha de ser.

Pertànyer a un clan, compartir codis i rituals ens ha de donar seguretat per ser nosaltres mateixos. El clan accepta tots els membres del grup integrant totes les particularitats perquè l'enriqueixen. Formar part d'un clan saludable ens ajuda a entendre altres codis i rituals perquè tots tenen la mateixa funció, acompanyar, tenir cura, col·laborar...

La brisa justa, aigües cristal·lines sota el sol ardent.

I el patró es va repetint i t'ho acabes creient i funciones perquè tot s'hi ajusti, fins que el moviment dels altres et destarota i comences a moure't tu, perquè la vida és canvi i moviment i si alguna cosa vols és viure, i comences a trencar patrons i els rols es mouen i es crea incomoditat que porta més moviment, i cada dia t'agrades més i t'entenen menys, i guanyes carisma i t'admiren i t'odien perquè ets alguna cosa més que un patró, que un camí traçat... surts de la línia, potser discretament, però aquesta mica de desviació et fa sentir especial, fins i tot una mica "lliure".

"A l'àgora grega podies anar-hi i decidir o descansar a casa i que els altres decidissin per tu. Lliure o descansar" ens expliquen en Jo i la Maria abans de la cançó. Mil vides em caldria per fer tot allò que m'il·lusiona: viatjar a l'Iran, a Vietnam, a Colòmbia, a Costa Rica... estudiar filosofia, belles arts, ciències naturals, biologia, ornitologia... escriure mil històries d'amor, de perdó, de reconciliació... anar a concerts, aprendre a cantar, tornar a fer "el camino", anar a veure les aurores boreals, viure en un altra cultura, aprendre llengües, viure amors apassionats, viure amors tranquils i atents... Mentrestant viuré la vida que tinc, sense obligacions laborals, una vida plena de coses petites que són immenses: sol, ocells cantant, verd, flors, amor i amistat, menjar a taula, casa gran i un bon llit, salut suficient... i consciència de tot! Ganes de fer i d'aprendre i quan puc i vull donar-me, regalar temps i energia a qui m...

No tens puta idea de qui sóc. No t'interessa qui sóc, i m'avalues, constantment. Pretens que encaixi en el patró que t'has fet de mi i tot el que surt del marc és jutjat i declarat sobrer. Et sents superior o potser és que el teu complex d'inferioritat no et dóna marge. Has de reduir l'altre al teu judici, inferioritzar-lo, per sentir-te algú. Descansa, observa i aprèn. Jo, tu, ells estem governats per la vida, t'hi poses a favor o t'acabes de desgastar posant-hi en contra. Tu tries, jo ja ho he fet!