L'esmorzar

22/7/2018

Després d'una nit de festa a casa d'una amiga, em llevo tard, mandrosa. Tanco els gossos, obro les gallines i cullo els ous. La casa es queda sola, poso l'aigua a escalfar pel te, una mica de pa a la torradora i em faig una truita. Pa amb tomàquet, truita i al damunt decideixo posar-hi un tall de pernil dolç d'aquell tan bo que vaig comprar divendres.
A taula, amb la primera mossegada sento un plaer de gust i olor que em desperta i m'asserena alhora, que bo! com gaudeixo del menjar, que bé!
Comprar, cuinar, menjar en família són activitats freqüents ara a l'estiu, una servitud i una font de satisfacció, d'amor. El menjar és amor, amor a mi mateixa, als altres, a la terra, a la vida! Des de triar la fruita al mercat o el tall a la carnisseria o veure en Jaume comprar el peix, tallar-lo, manipular-lo... fins a posar-lo a taula, assaborir-lo, compartir-lo... més que aliment regal pels sentits, ofrena d'amor. Com tot, trio gaudir-ho!
Cuina de casa, senzilla però bona: el rap arrebossat, el rostit. les amanides plenes de color, patata i mongeta tendra al vapor amb un raig d'oli de casa i una mica de sal gruixuda per sobre, un bon préssec de vinya, el recuit de Fonteta amb un parell de figues confitades, el clàssic i humil arròs a la cubana, la carn arrebossada, l'empedrat amb mongetes del ganxet, el lluç a la basca, l'escalivada damunt una torrada i una anxova feta en família com les feia la iaia Teresa...
I transmetre aquest plaer als néts: compartir una taula plena de color, de gustos, de conflicte i de conversa, fent família, fent vincle, fent clan!

Mentre escrivia m'ha vingut al cap el llibre "Bon profit" d'en Miquel Martí i Pol, el vàrem treballar a l'escola arran d'una visita del poeta i a casa l'hem mirat i llegit mil vegades, ara l'he passat a les nétes.






Comentaris

  1. Cosetes senzilles, boniques...i que fan la boca aigua! Merci Rosa per ensenyar-nos amb aquests petits plaers i donar-li un toc de poesia!

    ResponElimina
  2. Sí, Rosa, se'ns esmolen les dentetes
    quan la mama fa croquetes!

    i déu nos dó ser catalans
    per menjar un bon pa amb tomàquet..

    haha! quins records!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada