El goig de ser jo amb els altres.

WhatsApp F: Hola Punkies, com us aniria quedar per fer un berenar-sopar... R: ...podrieu venir a casa... N: ...la proposta em  sembla genial... A: ...una oportunitat així no es pot perdre... R: Ok, dimarts cap a les 6h berenar-sopar a... icones d'aplaudiments i de petons, okeis, jo puc portar... jo tinc... potser una mica de fruita... Fem la trobada, ens posem al dia, anem compartint les complicacions quotidianes i les excepcionals. Feina i família són les protagonistes i juntes fem un conjur per afrontar amb filosofia i energia el què calgui. Parlem de meditació i de marques de xampú, de batuts... ens abracem sota el til·ler i l'energia corre i es multiplica. Complicitat, amistat, respecte, recolzament... no falla! L'endemà al whatsApp totes ens mostrem agraïdes de la trobada de Punkies. R: Cuideu-vos molt. Recordeu la frase budista "AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ"

Com si m'hagués empassat un pinyol, aquest entrebanc a la gola que no ofega però quasi, així sento avui la tristesa. Com un núvol amenaçador que no acaba de descarregar. Tinc la tristesa ficada dins, volent envair-ho tot, feta d'agres discussions, incomprensió, frustracions vàries, distàncies, dolor i malalties en éssers estimats, pèrdues(morts) de persones admirades i estimades... suma infinita. Li he de buscar lloc, dins meu, on instal·lar-la, perquè s'hi acomodi i no ho contamini tot. Li donaré atenció, de tant en tant, perquè ella, la tristesa, també té el seu què: fa més grans els moments de placidesa, més belles les flors, més amables les trobades amigues... La tristesa i jo fem un pacte: ella s'està al seu raconet i jo la convoco en ocasions que s'ho valguin, la resta del temps em permetrà gaudir i empipar-me, il·lusionar-me i vagarejar, feinejar i meditar... Així, la tristesa i jo, farem més plena la vida.