Fotografies

Ahir a la platja de Llafranc mirava una nena i un nen jugar, dos germans. Hi veia un quadre, vaig estar a punt de fer-ne un esbós, duia el material d’aquarel·la, o una fotografia per captar una bella estampa de felicitat i innocència: infants i platja, com un dels quadres d’en Sorolla. No ho vaig fer, però avui ho escric.

Després a la tarda llegeixo a “Cos” la reflexió de l’Olga Tokarczuk respecte la fotografia:

...postals… desplaçades per fotografies centrades en detalls… Hi ha massa món, per tant millor que ens concentrem en els detalls, no en la totalitat…” (pàg. 248)

Fixar l’atenció en detalls.

Voluntàriament, o millor dit, de manera natural m’agrada fixar-me en detalls bells, harmònics que em donen sensació de pau i seguretat. Però sensible com sóc i anant amb els ulls oberts, també percebo els detalls lletjos, descuidats o violents i em fereixen i se’m graven a la memòria involuntàriament.

Potser és un joc de compensació. En un món tan imperfecte i dolorós un impuls de supervivència em porta a observar i retenir la senzilla bellesa d’una flor, la gràcia i la innocència dels moviments infantils, la potència aclaparadora d’un paisatge, el gest amable d’algú, un sincer somriure o la màgia de la lluna plena.

Instantànies que em són aliment i bàlsam per afrontar la vida amb esperança.

22/8/2021