Tornar a escriure

Escriure com a teràpia.

Escriure com a disciplina.

Escriure com una forma d'expressió.

Escriure com exercici mental.

Buscar-trobar nous temes, nou format, escriure per mi i, si ve al cas per als altres.

Escriure sobre la roba de floretes que em recorda la del sofà que hi havia al menjador de casa la iaia Nativitat, o potser era la roba de les cortines? No, era la vànova, potser aquesta mateixa que he posat per cobrir la meva tronada butaca.

Perquè va prenent presència l'àvia? la infància, els records...?

Em faig gran? o pel fet d'escriure evoco, recorro a emocions i sentiments per associació? No ho sé. Busco aquell afecte, aquella seguretat, aquella innocència? Potser la vellesa dels pares? La decadència? El meu rol d'àvia? M'identifico amb l'àvia, construint records pels meus néts? ja n'havia parlat d'això, però de vegades penso: Se'n recordaran d'això?

Ahir l'Ian tastava la melmelada de taronja, no li va agradar.

Amb en Nil vam fer tast de mel, la de castanyer més forta també li va agradar, a l'Ian no. I parlàvem de què és mel bona, ell deia: aquella envasada que prement el pot surt disparada. Jo li deia que era una mel allargada amb aigua i sucre...

O amb en Max, parlant al cotxe dels tallers de circ que faran a finals de juny.

O l'altre dia amb l'Aixa collint i menjant micacos (nespres pels no badalonins) a casa seva.

O totes dues, L'Amèlia i l'Aixa, recordaran el berenar que els hi portava els dimarts quan les vaig a buscar al cole? Un panet de Viena amb pernil dolç i formatge i una sorpresa (croisant petit amb xocolata o ulleres...)