La patacada

Dimarts passat parlava del meu ritme accelerat, sobreestimulada... i dimecres em foto la patacada.

Sí, vaig ensopegar al carrer amb un rajol aixecat però anava de pressa. Refiada que sabia on anava vaig aparcar massa aviat, massa lluny, després se'm feia tard...

Cops físics: genoll, mans, espatlla esquerra i cap.

I cop moral. Aquella tarda tenia teatre, canvi de plans, passem la tarda a urgències. No puc anar a la reunió del Grup de Dones ni a Les nits del Convent...

Quieta, parada.

    No puc conduir

        Deixar-me portar

             Deixar el control 

                        Dependre dels altres o fer la vida més petita per poder avastar-la.

Frustració i presa de consciència de la meva i nostra vulnerabilitat.

La casa em queda gran, necessitem ajuda. Ara fins i tot per estendre la roba, per regar...

Dubtes: Hem de continuar vivint aquí? Ens sobrepassa i carreguem feina als fills, cal? Dependre dels altres no ens agrada. Parlo amb els fills? Venem la casa?

                                       ..........................................................................

Abans: massa bona feina per deixar-la

Ara: massa bona casa per deixar-la

               Lligams que m'he autoimposat.

                      No deixar una cosa 

                       impedeix agafar-ne una altra,

                       impedeix que n'arribi una altra.

Una vida, només tenim una vida, com a molt podem fer algun petit canvi i reinventar-nos però sempre una decisió en descarta d'altres.

Triar, no hi ha altre!

Sento l'olor de la ginesta que vaig collir ahir i que tinc darrera meu en un petit ram.

Centrar-me en allò que em fa sentir tranquil·la, creativa, activa, viva.

                 Afectes         Aficions          Natura

7/6/2021