Bon dia!

 Havent vist els resultats de la ressonància magnètica respiro més tranquil·la: res trencat. El dolor anirà passant, faré la recuperació que calgui i escolto l'avís:

Alerta, Rosa! Una cosa rere l'altra i tu el primer!

Aquest matí la piuladissa dels ocells és la música de fons.

Aquesta estona del matí m'encanta: el te, l'esmorzar, la llibreta, el mòbil, l'agenda... amb la finestra oberta al concert primaveral.

M'agradaria reconèixer als ocells pel seu cant: mallerenga, gaig, pinsà, pit roig, caderneres... Segur que n'hi ha d'altres .

En sento un que fa un tu-tu-tu- tuuuu

un l'atre pri-priiiiii

també se sent un crit desesperat que, penso, deu ser de pollets pia-pia-pia-pia

i un xu-xu-xu-xu

bru bruuuu

pi-pi-pi-pi-pi

Els lledoners s'han fet enormes, ara, a més de l'ombra desitjada, són refugi dels ocells.

La casa ens ha quedat gran, sols no podem abastar la feina que suposa, ens cal ajuda i la humiltat suficient per demanar-la. De moment, no vull renunciar-hi. 

Viure al camp en un espai creat per nosaltres, és el fruit de les nostres decisions, i és un goig, també una càrrega.

De la mateixa manera que compartim el gaudi de l'espai ens cal repartir la càrrega, mentre tots vulguem!