Jo no matava sargantanes

Obro el finestró i esquivo un petit dragonet que s'està arrapat entre paret i fusta.

Jo no matava sargantanes, n'hi ha que les torturaven i en fan anècdota. Tampoc em barallava amb els germans o les companyes.

Bleda, encantada, de sucre...

Vivia, visc, una mica al marge, observant, aprenent, defugint batalles, defensant causes perdudes.

Alienada, conilla...

Perquè no brandava cap altra bandera que no fos la de l'amistat, perquè tenir fills era un anhel.

Des de dalt, des de baix, des de l'esquerra, des de a dreta la temptació de marcar-nos el camí els és irresistible, o potser mediocres com són necessiten inferioritzar qui creuen que els pot fer ombra o a qui no entenen o només a qui és diferent. 

Menys matar sargantanes i més preguntar-se perquè ho feu.

Diumenge 11/10/2020