L'insult

Quan l'altre amenaça el teu estatus o qüestiona la teva veritat l'insultes, el desqualifiques, el ridiculitzes, busques fer-lo callar, voldries que no existís, li negues el dret a expressar-se en la discrepància.

L'insult ens delata, deixa veure la nostra fragilitat.

Una realitat monolítica aparentment sembla més fàcil de gestionar, més civilitzada, menys conflictiva. Però no funciona així, ans al contrari. Les relacions personals, col·lectives, nacionals... són ecosistemes en busca d'equilibri. Unes passions regulen les altres i m'agrada pensar que es pot fer de manera civilitzada, potser cal un cert to o nivell d'agressivitat però l'aniquilació de l'altre o silenciar l'altre és una pèrdua per a tots.

De vegades, explicant-nos, no som entesos, ens queda ser. Hi ha tantes formes d'expressió, la paraula n'és una però no sempre serveix, cal el gest, la perseverança, l'acció des del pensament crític i sobretot autocrític per anar construint amb els altres. Penso que no hi ha altra manera. O sumem o hi perdem tots.

11 de setembre del 2020

Reflexions d'una aprenent d'ecofeminisme

Ceràmica de Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal