Funambulista

Quan ets intensitat és fàcil que la vida faci mal.

Portes la passió al límit, èxtasi i destrucció s'alternen,

tant després de l'un com de l'altre et cal la reconstrucció,

baixar el to, trobar l'equilibri per fer suportable l'existència.

Aquest és el repte: trobar el punt,

un punt que et mantingui viu, atent, però que no mati,

viure la passió sense que t'arrossegui del tot, 

és possible?

Crear: música, pintura, poesia... sembla la medecina,

la droga bona que t'allunya de la droga pura, dura, 

l'abisme.

Viure a la corda fluixa del funambulista és intens,

tot el cos es tensa, se sent viu, alerta, vibrant,

caure és possible, molt provable,

malgrat tot, tu creus que val la pena.

Escoltant Amy Winehouse "Back To Black"