Exercici

 Perquè fa tanta por la llibertat dels altres?

Perquè tanta necessitat de control? de domesticació?

Viure en societat és assumir normes i límits, sí, però a mi m’agrada pensar que som capaços d’autorregular-nos personalment i socialment. M’agrada pensar que no som violents per naturalesa, que la violència de la repressió i el control ens fa violents.

Margaret Atwod “Àlies Grace”,

Agota Kristof “L’analfabeta”,

M. Àngels Anglada “Quadern d’Aram”

No sé si els busco o em troben, tots tres són llibres amb històries de supervivència. L’edat adulta ve marcada per la violència del sistema: a la presó, al manicomi, a l’internat, a la guerra. La infància queda enrere, lligada a la natura, a una llibertat inconscient; la infància acaba essent un temps  enyorat ofegat per necessitats i imposicions arbitràries, pel control, l’ensinistrament o la fugida.

Seria possible un continu: natura, amor, treball, companyonia? Vull pensar que sí. Però trobarem així la llibertat?

El poema “Crítica a la llibertat” d’Imad Abu Sàleh* em respon:

...Tampoc no hi ha llibertat a la terra.

És impossible que un tot sol en gaudeixi

sense els altres,

ja que el desvetllaran els crits dels esclaus

de temps immemorials

i els lladrucs dels gossos encadenats.

No hi ha excepcions,

Homes i bèsties

O ens alliberem plegats o bé ens podrim plegats...

Les persones amb qui ens construïm: avis, pares, germans..., amb les qui ens emmirallem, les persones que tenen cura de nosaltres, de manera més o menys destra, són el nostre primer condicionant, són els nostres primers límits, els referents per moure’ns en societat.

Família, escola, internat, manicomi, presó... i tota la varietat de formes i graus de coacció i de violència ens marquen el carril, més o menys estret, per on hem de circular, llocs i formes de poder per sotmetre i de vegades destruir l’individu lliure o tan sols diferent. Llocs i formes de control que a través de la manipulació i la por et diuen que sortir del camí marcat té un preu molt alt.

La repressió va prenent noves formes, el control persisteix, es tracte de trobar com moure’ns en els marges.

El poeta en la seva “Crítica a la llibertat” m'il·lumina:

...Si creus que existeix

espera-la a les criptes i no a les places,

a les fosques

i no a la llum

...Tal vegada tinguis sort

i assoleixis l’honor d’atènyer-la tota

-algun dia-

a la seva llar preferida: la cel·la individual.

*”Elogi de l’error” Imad Abu Sàleh Ed. Karwán