Confinament 8. Finestres

Connexions

Avui som divendres, diu en Jaume mentre posa la radio.

Jo responc: sí, divendres sant.

El meu cervell, en una mil·lèsima de segon, fa les seves aleatòries connexions i em transporta a Puiglagulla, on anàvem amb els pares a passar els quatre dies de Setmana Santa.

Infància, família, natura, excursions, cançons, aplecs, caramelles...

Un altre món.

Un altre temps, ple d'innocència i jocs: cartes, escacs, petanca, cordes... 

Torrades a la llar de foc de la cuina, la gerra d'aigua a l'habitació per rentar-nos al matí en el rentamans. 

Al llit vèiem el cel a través de les teules, el pes de les mantes ens protegia.

D'excursió al "cañón del colorado" collíem una farigola perfumadíssima o descobríem un escurçó sota una pedra.

Si baixàvem per la drecera a Vilalleons els camps de naps, en deia el pare, d'un groc intens ens regalaven la vista.

Nens de ciutat, feliços en la llibertat de la natura, fora de les rutines escolars i familiars.

Un temps senzill i ple de vida. Se'n diu felicitat!

No ho recordo amb nostàlgia, és més aviat un recurs guardat en una motxilla a la que recorro quan ho necessito o que es presenta per sorpresa.

Evoco el record i l'alimento perquè s'afegeixi als moments de plenitud, de joia, de calma i pau. Aquesta motxilla és molt útil, va amb mi i no pesa, al contrari m'alleugereix.

També hi ha la motxilla de les penes, de les frustracions, la ràbia... però aquesta procuro no engreixar-la, la tinc perquè forma part de la meva història és allà per recollir, si cal, més merdes, o més ben dit més lliçons apreses. 

Som adults i sabem que la vida és feta de blancs i negres. Avui m'he llevat amb un record blanc, pur, net, alegre... com la llum que entra per la finestra. 

La meva finestra

La meva finestra s'obre al lila de la glicina, al sol, al verd del camp...

A la meva finestra hi arriba el brunzir dels borinots, la piuladissa dels ocells i un aire lleu fresquet que m'acarona.

Fulles tendres del til·ler amb fons blau del cel clar d'avui.

Ara i aquí, gaudint el moment com l'infant que juga absent de tot, però ara amb la consciència de l'adult que sóc.