Confinament 5. Carrers buits

Tot està dit.

Tot està fet.

Ens toca desdir, desfer.

El nostre món s'ha acabat. Aquest silenci dels carrers buits és el silenci de l'úter. Flotant dins l'aigua hi ha un nou món a punt de néixer. No és el nostre món, apartem-nos deixem que neixi.

Fills i néts, aquest nou món és el vostre, prepareu-vos per agafar el relleu.

Vells que maneu, aparteu-vos, deixeu pas, només podeu retardar el part, fer-lo més llarg i dolorós.

Aquest infant que vol néixer és fràgil però ve ple de promeses, d'esperança, o ell o res.

Vells carcamals, cecs magnats, s'ha acabat el vostre temps.

Ve el temps de les dones, de les cures, amb un nou vocabulari: cooperació, ajuda mútua, comunitat, bé comú, decreixement, cooperatives de consum, producte local, generositat, alegria...

Tota resistència és inútil i només portarà patiment, qui no ho entengui que s'aparti, deixeu pas!