Confinament 4

Ja he mirat les flors, ja he ballat, he pintat, he fet una coca, he fregat el porxo, he posat música, he mirat el paisatge, he endreçat la cuina, he anat a veure als pares, he mirat la tele, l’he tancat avorrida, he mirat el facebook i, Instagram, he mirat el correu, he fet el dinar, he regat algunes plantes, he penjat la foto del dia, he enviat el vídeo del dia, he tret la cendra i he encès el foc, he pensat, m’he emprenyat, m’he emocionat...

Que no em diguin més que aquests dies em van bé per trobar-me, per parar i saber qui sóc, què vull i cap on va la humanitat. Això no és natural i no ens hi hem d’acostumar.

Mirar els mil whatsapp, els m’agrada a Instagram, els vídeos de riure, els de pensar, els de reflexió, de meditació, de la primavera, els de les misèries de la humanitat, els de la fe en la saviesa de l’univers... Res d’això és natural, res d’això substitueix el teu somriure, els petons de les nenes o les abraçades dels nens, l’alegria i la complicitat de la reunió d’amigues, l’ambient del taller d’art, la gent fent cua a la carnisseria, a dins, apretades... fins hi tot trobo a faltar la tensió d’un bon debat-discussió d’aquells d’havent dinat en una de les reunions familiars.

El què és veritat és que res serà el mateix, si més no immediatament després del confinament, no sé si ens n’oblidarem aviat, espero que no, que duri temps la certesa que som éssers socials i gaudim de cada contacte, de cada conversa, de l’ambient al carrer...

I si ho fan durar gaire potser ens hi haurem de revelar, haurem de trobar junts o individualment espais de relació, potser clandestins, no vull dir massius, vull dir espais de relació, per adults i per nens.

Algú està valorant el preu d’aquest confinament per a la mainada? Pels avis? no pas jo que sóc àvia jove, vull dir pels avis de més de 80, alguns sols o en parella que amb prou feines de dos en fan un.

La vida és risc, el coronavirus té risc, agafar el cotxe té risc, treballar de paleta o a la mina té risc, ser pobre té molt de risc, néixer al tercer món té encara més risc. Fins quan aguantarem? fins quan obeirem?

Escric per canalitzar el malestar del confinament, m’ho crec que pot ser útil per no col·lapsar el sistema sanitari, però cal estar alerta no ens acostumem a obeir cegament, fàcilment, molt fàcilment es pot anar enrere en drets i llibertat.

Ja he escrit avui! Ara només em queda menjar-me la coca amb una mica de garnatxa.