Confinament 2

Avui, a aquesta hora, havia de ser a l'aeroport camí cap a Suècia.
La vida ha canviat sobtadament i per a tothom.

Incertesa, desconcert, preocupació... venen per quedar-se una bona temporada.
Confinats, aïllats, rutines d'ahir són avui anhels d'un futur que desitgem proper:

• anar a buscar les nenes a l'escola
• viatjar a Suècia per abraçar la família del nord
• fer un te amb les amigues
• anar al taller d'art
• visitar als pares (aquest, espaiat, el mantinc)
• reunir-me amb el Grup de Dones
• anar al cinema, a la biblioteca, a comprar...

Tot ajornat, esperat i desitjat. I paral·lelament a aquesta realitat confinada, amb la sort de ser enmig de la natura, veig com arbres i plantes segueixen immutables el seu curs. Fràgils i vulnerables com nosaltres, aquesta vegada no els afecta, al contrari, al parar els humans l'activitat, l'aire és més net, l'aigua més transparent i aquesta primavera, ells, arbres i plantes esclataran amb més goig i ufanor que altres anys.

Aquesta crisi ens afecta a tots, a la humanitat sencera; a uns, com sempre, més que als altres, als més vulnerables se'ls farà encara més difícil, però ens afecta a tots. 

N'aprendrem alguna cosa? 

Ens farem més forts comunitàriament?

Vull pensar que sí, en pagarem un preu alt però res serà com abans. D'entrada, per mi, abraçades i petons han passat a ser allò més desitjat.