Veritats a mitges

Intuïció i mediació són qualitats que tinc i amb les quals interpreto el món.

Sempre vull entendre i mig entenc totes les parts. Intueixo respostes sense la seguretat que siguin les adequades, però són les que intueixo, les meves, les que defensaré. Dubtaré quan em donin arguments en contra, repensaré si cal les meves respostes i potser canviï de parer, o no, o vaig i vinc d'un parer a l'altre, perquè les certeses, i encara més si són categòriques i excloents, m'incomoden. Sovint em sento en aquesta posició d'incomoditat, de dubte, em sembla una posició lícita, fins i tot necessària per a la complexitat de la vida, del món, de les relacions.

Qui té veritats? Uf! em fan por.

Jo em construeixo veritats a mitges com un trencaclosques o potser com un castell de cartes que pot caure en qualsevol moment.


Comentaris

  1. A mi també m' agrada la mediació, la possibilitat de posar-te en el punt de vista de l' altre, tot i que això xoqui amb la rigidesa de les pròpies ortodòxies...em fa por, però, que aquest tarannà em porti a vegades a una escassa implicació i compromís! Com compaginar la tolerància i les conviccions més fermes que portem dins de nosaltres mateixos? Costa trobar aquesta integritat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc clar que la meva actitud sigui un mèrit però constato que és així i penso que fan falta tots els rols per trobar els precaris equilibris que ens sostenen.

      Elimina
  2. Gràcies per la teva reflexió, em sento identificada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada