Inferns i paradisos

Dimarts  2/4/2019

63è aniversari

“No ens van expulsar de cap paradís. Sempre n'hem estat fora...”

La penúltima bondat  Josep Maria Esquirol

Llegeixo i recupero el nord.

Intoxicats per notícies aclaparadores quedem sovint paralitzats. A mi em passa, aleshores el refugi és el propi món però un sentiment de impotència i culpabilitat plana com núvol amenaçador i resto desorientada i confosa, anhelant un paradís inexistent. Ingènua!

“...En veritat, i per sort, aquí el paradís és impossible. La nostra condició és la dels afores...”, diu el filòsof.

La bellesa ho és per contrast amb la lletjor, la justícia per la injustícia, la tendresa per la brutalitat... Cel i infern són aquí. 

Mentre mantingui el cap clar i la voluntat de ser puc posar la meva energia a construir, a denunciar, si cal, a estimar, a protegir... Hi ha en tots la responsabilitat de fer el món més amable, començant pel més proper i arribant fins on puguem. Dominant l'infern propi.