Magnetoteràpia

Dijous   15/3/2019  11h  Centre de fisioteràpia de Palafrugell

Al·lucino de la corda que tinc!

Vaig entomant les patacades i sembla que sense immutar-me.

Porto una setmana de sessió de fisio diària i en falta una altra. Després el traumatòleg dirà el pas següent. I anar passant, què més podria fer?

Llevar-me, la dutxa, vestir-me, esmorzar són les tasques matinals. Estar per mi s'ha fet realitat, una realitat imprescindible, contenta perquè m'ho puc fer jo, al meu ritme, fent saltirons, agafant-me a les portes,  amb la cadira de rodes, la trona dins la dutxa... Hem apartat obstacles per poder passar, m'he instal·lat a l'habitació de baix, m'han baixat l'ordinador, les pintures...

Santa paciència, també, en Jaume, encara convalescent i portant la intendència: cuina, compra, roba... amb totes les ajudes amigues però carregant el pes. Gràcies

Aprofito l'avinentesa, no puc això però puc allò. Aprofita! Em dic. Canvi de rol, per equilibrar. Aprendre de l'experiència. Si jo m'aparto, si jo no faig, altres actuen. Ningú és imprescindible, si la vulnerable sóc jo, no hi ha altra sortida que assumir-ho. Lliçó d'humilitat per mi, oportunitat de generositat per altres.

A destemps. A casa 12:30h

Arriba la primavera i jo encara sóc a l'hivern.

“No corris tant que et perdré”

Han florit ametllers i mimoses i m'ho he perdut, veig de lluny els arbres de l'hort florits, m'arriben brots o rams de mans amigues, pinto la mimosa però sense el goig de buscar-la, olorar-la, collir-la. A Instagram flors d'ametllers a dojo, allà baix, a l'hort, avancen massa de pressa: el codony amb brots verds, el presseguer florit, avui veig el cirerer que ja comença... ho veig de massa lluny, tampoc em ve de gust acostar-m'hi.

Em fa mal la mà, concretament els canells, conduir la cadira, caminar amb les crosses passa factura. També sento l'esquena de tant seure.

Ben conscient de la poca força que tinc, poc to, poca forma física, faig bons propòsits: caminar, nedar, aprimar-me.

Potser quan arribi la ginesta o floreixi la farigola ja podré acostar-m'hi.

“No correu massa, doneu-me temps”