Les variables.
Passem el dia
juntes, l’omplim de complicitat i confidències, obrim el cor segures que ens
trobem en espai protegit.
Després penso
en les variables de la vida, tot allò no previst que ens força a ser qui no volíem
ser, se’ns fa necessari ajustar projectes i objectius, hem de prioritzar tirar
endavant, centrades en el dia a dia.
Diumenge
passejant pel camp, veig en Pau al tractor, llaurant, olor de terra, també de
fems, altres camps verds... imatges de bellesa amb sol de tardor, cansament i
mala olor, pensaments adolorits, confusos... La vida fa mal, la mort és dolça, la
veueta m’ho va repetint. Malgrat tot triem el dolor si més no fins que aquest sigui
insuportable.
Al vespre les banalitats
i tonteries de la tele m’anestesien i aconsegueixo alleugerir el pes.
Avui escric i
del malestar en faig literatura, conjur reparador.
Ja diuen que la vida es un Tango..
ResponEliminaIntenta'n documentar-me per respondre aquest post, em trobo amb aquests paràgrafs que m'han cridat l'atenció:
"A lo largo de la evolución, el ser humano ha descubierto nuevas maneras de sobrevivir, alimentarse y divertirse. Los bailes, danzas y fiestas han estado en nosotros desde los inicios de la humanidad. Los vemos en ritos religiosos, celebraciones y en algunas regiones solían bailar como medio de protesta. Incluso, en el reino animal se baila para procrear.
Bailar es una expresión de las emociones a través del cuerpo, nos llena de energía y entusiasmo, nos libera, nos divierte y desde siglos pasados nos ayuda a socializar. Elimina la timidez y rompe el cascarón de muchos, nos da valor para acercarnos a la persona que nos atrae de una manera bastante dinámica y cambia automáticamente nuestro estado de ánimo."
M'ha semblat una al·legoria extraordinària. La vida ens modela com el vent i la pluja ho fan amb la natura. I com natura que som, ens contornegem per adaptar-nos als designis del nostre entorn i al de les nostres pròpies decisions.
Fa mal...?, potser si, dependrà si el contorneig ens doblega i si les decisions ens encarcaren. Tot un equilibri això de l'existència que a voltes aprenem a mastegots. Dit això, potser cal veure la vida com un ball de saló a on anem aprenem els passos sobre la marxa i a poc a poc ens adonem que el nostre és mes de Mambo que de Cha Cha Cha....o potser de samba, o millor un bolero....
Sigui com sigui, la mort és un fàstic, dubto que sigui dolça, posats a pensar me la imagino tirant a amarga'n, t'amargues tu i amargues als altres, en fi, un incordi.
Bé germaneta, això és el que et volia dir. La vida potser és un Tango i potser encara no en saben prou els passos, però potser això mateix sigui el que la fa terriblement interessant. No sé què en diria en Pau el pagès, però jo de tu no em deixaria emportar per l'olor de fems i com crec que deu fer ell, mirada al front, mans al volant i cap endavant.
P.D. Digues a la teva veueta que se'n vagi a Tele5, allà s'ho creuen tot....
Osti, tu. Això és un comentari!
ResponEliminaGràcies, m'has fet somriure. Com dic al final dels mals moments en faig literatura, també d'algunes de les coses que diu la veueta. I agafo el volant i endavant disposada a gaudir cada ocasió que s'ho valgui. Petons germanet.