La presa

Passejava pel bosc quan una remor mecànica em va posar en alerta: una serra? algun vehicle? de sobte apareix una moto amb dos individus joves, no més de quaranta anys, prims, el que va de paquet està mig ajagut, no li veig la cara, riuen, s'aturen barrant-me el pas, veig la cara del que porta la moto, riu, un riure de hiena: ha trobat una presa... em desperto sobresaltada, he sentit que no tenia escapatòria.

He somiat la por i no m'ha agradat. Mentre escric encara se m'accelera el cor.
És una por femenina, de dona. D'on ve aquesta por? Ni passejo sola pel bosc, ni m'ha passat res semblant. Potser la preparació del 25N, la pluja de notícies i lectures d'agressions, potser la por d'estar sola davant l'adversitat?

D'on ve aquesta por? i d'on ve aquesta violència? Aquesta sensació de poder davant la presa? aquesta mirada cap a la dona com a presa? Tot plegat ancestral i al mateix temps tan viu, tan actual.

He somiat la por de les dones i no m'ha agradat gens.

"No me falta ropa, te falta educación" deia un rètol de l'Institut. Què els falta a aquests homes? No és només educació, bona educació, els falta mirar a la dona com una igual, una persona, els falta humanitat, relacions d'igualtat, els falta seguretat, autoestima, empatia... els sobra ganes de control, relacions de dominació, violència com a expressió de la masculinitat.

He somiat la por de les dones i no m'ha agradat gens.

Paula Grande 25N a la Bisbal

Comentaris

  1. Rosa:
    Estic mirant de comprar pitos i unes sirenes que semblen clauers i també esprais de pebre, perquè trobo que les dones, sobre tot les joves, quan van pel carrer soles, estan molt més desprotegides
    que els conductors de motos. Muuua!!

    ResponElimina
  2. No vull la por per ningú i el respecte i la educació per tots.
    Gràcies Rosa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada