Dues croquetes i una canya

Sacrificis els justos.

Anem fent anys i, entre uns i altres, les visites als metges i les estades a l'hospital sovintegen. Ho vaig integrant a la meva rutina de la millor manera que sé.
Avui matí de metges: el pare al dermatòleg a Palamós, en Jaume al cardiòleg i jo, sola, a fer un control a Girona. Sortint busco una terrassa assolellada per prendre un te i un croissant, més que gana de menjar tinc gana de parar, de parar el sol i prendre alguna cosa. A l'aparador de la barra hi ha un assortit de croquetes que em sedueix, canvio de parer, dues croquetes i una canya petita a la terrassa, amb el sol a l'esquena.
Som dijous, quarts de dotze i fetes les proves i visites pertinents gaudeixo d'una estoneta de relax, quan marxo em creuo amb mares i nens que surten d'escola, la meva sensació de plaer augmenta.
Venen temps complicats i saber-me cuidar, saber gaudir del sol, d'unes tapes, d'una conversa amiga... es fa necessari, medecina de la bona.