Miralls

Hi ha miralls complaents i n'hi ha d'implacables.

La imatge del primer mirall és agraïda, còmplice i autocomplaent, et dóna calma i benestar, potser temporal però és aliment per a l'autoestima.

La imatge del segon mirall és crua, et remou, és borrosa, costa de mirar, no t'agrades però t'hi reconeixes, és parcial, esbiaixada, cruel, implacable!

Naturalment busco miralls amics però sé que tinc el costat fosc i per molt que esquivi el segon mirall la negror se'm presenta, potser com un mal de cap o com una angoixa de dia desvagat, així, de tant en tant, em permeto un cop d'ull a la part negada, per saber-la, per treballar-la, per conèixer-me completa i no enganyar-me massa.

Sortir d'una mateixa, de la imatge que m'he fet per mirar-me des dels ulls de l'altre. Informació valuosa i potser dolorosa que em fa més completa, més humil, més oberta al diàleg, a la generositat i que m'ajuda a comprendre i apropar-me als altres. Difícil!