Temps de cireres

Faig plans i la vida s'hi cola per desfer-los.

Trobo el temps per escriure i unes paraules m'allunyen de la llibreta, m'he de moure: escombro, endreço, faig bugada... però el cap ple d'estímuls no para i l'estomac ple de ràbia em destarota... respira em dic, respira...

Llegeixo Pla "Res em fa il·lusió. Quan em parlen de felicitat, la cursileria de la paraula em fa rebentar de riure. L'ideal consisteix en fer-se totes les il·lusions possibles i no creure en cap. Decepcionant, depriment, però ¿Què hi voleu fer?"

Després collim cireres i torna la calma. Com fer-ho per mantenir-la?