Plenituds i transcendència

Tot i tothom té el seu moment de plenitud.

Quin és aquest moment? Quan floreix? quan dóna el fruit? quan fa ombra? quan tanca el seu cicle i reposa discreta?

Als 20 anys? plenament bella.
Als 30? amb fills/feina/casa.
Als 40/50? amb el reconeixement professional.
Als 60? amb la calma i principis de saviesa.

Sovint els moments de plenitud els he reconegut un cop passats. De vegades la intensitat de la plenitud només ens permet viure-la, sense gairebé ser-ne conscients.
Amb la calma dels 60 miro el camí recorregut i el poso en valor, procuro viure aquesta plenitud, la de la feina feta, assumint qui sóc i encetant nous camins, sense pressió, gaudint-los com un joc, un joc tan seriós com el joc dels infants que és un entrenament per a la vida.

Com la glicínia, obrint i tancant cicles amb cap altra voluntat que la de ser.