Després de llegir "Tokio blues" volia ser fidel a Murakami i continuar vivint, amb les seves complicades protagonistes, històries tèrboles; mentre insistia en el propòsit va aparèixer, inesperadament, una història d'un noi aprenent de pouer (que fa pous) que m'ha seduit i cedeixo, m'avoco a una lectura absorbent d'aquelles que et fan perdre la noció del temps. Quin gust!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada