Aeroport

Potser seria més fàcil tancar-se en una rutina monòtona, sense alteracions, sense massa afectes. Evitar la tristesa dels comiats. Evitar el nus a la gola també porta renunciar a la il.lusió de l'arribada, de la trobada.
Buscar el camí fàcil d'entrada sembla menys arriscat, més controlable però a curt termini és una trampa mortal, que t'autodevora i t'acosta a la mort. Una mort no física, o potser també física, una mort emocional, renúncies trampa que et van aïllant, reduïnt el camp d'interessos i d'acció fins l'anorreament, directes a l'abisme de la solitud, l'autocompassió i la queixa.
Viure és, també, patir, sentir tristesa, descontrol (no control de la situació) oblidar-me de mi, donar-me, donar part del meu temps i rebre donant. Jo ho entenc així.
Això no treu la necessitat de regulació per continuar essent i per no interferir en excés. Tots som model, tots influim en el nostre entorn però procuro respectar espais i respectar-me.
Forta, segura, independent, per mi i per als altres, aquesta és la intenció, la tasca permanent.