El goig de ser jo amb els altres.

Atrapats en inferns aliens o propis, com espurnes d'un foc diabòlic, intentem saltar tanques reals o imaginàries en una lluita sense fi. Rosa. 26/3/2019

Dijous    15/3/2019   11h   Centre de fisioteràpia de Palafrugell Al·lucino de la corda que tinc! Vaig entomant les patacades i sembla que sense immutar-me. Porto una setmana de sessió de fisio diària i en falta una altra. Després el traumatòleg dirà el pas següent. I anar passant, què més podria fer? Llevar-me, la dutxa, vestir-me, esmorzar són les tasques matinals. Estar per mi s'ha fet realitat, una realitat imprescindible, contenta perquè m'ho puc fer jo, al meu ritme, fent saltirons, agafant-me a les portes,   amb la cadira de rodes, la trona dins la dutxa... Hem apartat obstacles per poder passar, m'he instal·lat a l'habitació de baix, m'han baixat l'ordinador, les pintures... Santa paciència, també, en Jaume, encara convalescent i portant la intendència: cuina, compra, roba... amb totes les ajudes amigues però carregant el pes. Gràcies Aprofito l'avinentesa, no puc això però puc allò. Aprofita! Em dic. Canvi de rol, per equilib

Dilluns 7/1/2019   6:45h Aeroport de Barcelona Aprenent a ser jo Sempre és el mateix, et trobes sola i saps que aquest és l'estat definitiu. Aprendre a ser jo, a estar amb mi, perquè més aviat o més tard, més sovint o menys m'hi vaig trobant i el meu benestar depèn del partit que en sàpiga treure de la companyia que jo em sàpiga fer, una companyia que m'ompli encara que no del tot, perquè tu, ell i vosaltres ocupeu espais irreemplaçables. De petita, el pare i la mare, els volem més del que els tenim. A l'escola ara ens volen, ara ens rebutgen. A l'adolescència volem aquell noi però ell no, trobem qui ens vol i nosaltres volem però no sempre com esperàvem. Els fills ens volen fins que ens volen perdre de vista, després potser ens tornen a voler però no poden. Les amigues hi són, volem i ens volen però no sempre pot ser... Així fins a l'infinit, fins que ens morim. Ah! I els néts els volem i s'escolen entre els dits com si fossin sorra fina

18/2/2019 Miro el telenotícies i la pantalla es converteix en una desfilada de pulsions primàries, des del Pakistan, Índia, Aràbia Saudita, París, Madrid... Cap dret està definitivament conquerit! La igualtat home-dona, les llibertats individuals, els drets laborals, els drets de les minories, la conservació i protecció del medi... Hi ha una lluita permanent en cada un de nosaltres i en la humanitat sencera per mantenir la fera a ratlla. Pulsions ancestrals formen part de la nostra naturalesa, el repte és canalitzar l'energia de l'odi, de la ràbia... cap a direccions constructives, creatives que ens facin créixer en relacions més ecològiques com a individus i com a espècie. 3/3/2019  Llegeixo a núvol.com un article de Fèlix Edo Tena “Zizek i la violència” . El filòsof Slavoj Zizek explica com el sistema utilitza la violència subjectiva (assassinats, violacions...) per normalitzar la pròpia violència, les violències del sistema, la violència objectiva (la pobresa, el