El goig de ser jo amb els altres.

22/7/2018 Després d'una nit de festa a casa d'una amiga, em llevo tard, mandrosa. Tanco els gossos, obro les gallines i cullo els ous. La casa es queda sola, poso l'aigua a escalfar pel te, una mica de pa a la torradora i em faig una truita. Pa amb tomàquet, truita i al damunt decideixo posar-hi un tall de pernil dolç d'aquell tan bo que vaig comprar divendres. A taula, amb la primera mossegada sento un plaer de gust i olor que em desperta i m'asserena alhora, que bo! com gaudeixo del menjar, que bé! Comprar, cuinar, menjar en família són activitats freqüents ara a l'estiu, una servitud i una font de satisfacció, d'amor. El menjar és amor, amor a mi mateixa, als altres, a la terra, a la vida! Des de triar la fruita al mercat o el tall a la carnisseria o veure en Jaume comprar el peix, tallar-lo, manipular-lo... fins a posar-lo a taula, assaborir-lo, compartir-lo... més que aliment regal pels sentits, ofrena d'amor. Com tot, trio gaudir-ho! Cuina de

I de sobte el silenci. S'ha acabat el viatge, amb ell han marxat les companyes, el guia, la sorpresa diària, l'emoció intensa, la descoberta, la novetat... Torna la rutina i em resisteixo, miro i remiro les fotos, el viatge va prenent la dimensió d'una gran experiència, somio llocs i gent d'allà, la panxa tampoc em deixa oblidar d'on vinc. Necessito reposar? 0 activar-me en la rutina? rutina d'estiu, que no és rutina. Vull un temps per pair i acabar d'assaborir el viatge, però també vull gaudir l'estiu en família. I jo, el meu jo on queda? diluït, distret, perdut entre llençols, platja, cuina, festes, cangur... Agraeixo el silenci, d'un moment, per saber-me viva, allà sota, amagada però atenta, perquè quan torni la solitud, la veritable rutina, em retrobi forta i feliç, plena i disposada a ser sense els altres, com ha de ser.