La família i altres llasts
La família i altres llasts ...el pare netejava els palosantos i nosaltres, els quatre fills, en gaudíem cada tardor... Si tenim sort naixem en el si d’un nucli familiar que tindrà cura de nosaltres, amb ell aprendrem codis i pautes i, amb una mica més de sort, el seu afecte ens donarà la suficient seguretat personal per ser persones autònomes i poder fer el propi camí. En tots els casos, amb sort o sense, ens cal deixar enrere la infància, amb tota la càrrega que porta, per créixer i avançar. N odrir-nos de nous marcs de referència: companys d’escola, la colla... serà vital. Després els estudis o la feina, les associacions... ens apartaran potser de les amigues d’escola o de la colla... i així anem f e nt camí a la vida. Deixar l l ast per avançar. Amb la decadència dels pares, records d’infància i adolescència es fan presents, també tensions no resoltes o mal resoltes, aquest moment p ot ser una oportunitat per fer-hi les paus o pot ser un infern re s su s citat, dependrà d