El goig de ser jo amb els altres.

Imagino que sóc aigua que brolla de la deu i circula, llisca, flueix, inunda, acull, gronxa... Davant del mur es concentra i acumula fins desbordar la presa, obra esquerdes i destrossa els límits. Sóc aigua i no vull ser res més, arribar al mar i fondra'm en la immensitat.

Truquen uns amics, vindran a la tarda "collirem figues i després podem fer un pa amb tomàquet" els hi dic. Compro pernil per menjar amb les figues i formatge per menjar amb el moscat... La combinació els agrada. Quin luxe! diem. Viure envoltats de natura això és el paradís! Sí, però... L'endemà, al vespre, mentre acabo de mirar una pel·lícula em surt una escolopendra de sota la butaca, quin ensurt!, la seva picada la coneixem i no és gens agradable. La mato, em sap greu però, és una intrusa. M'agafa por "i si n'hi ha més? on?" em calço "hauria de canviar aquest costum d'anar descalça" penso. Què fàcil trencar la pau al paradís! Una simple escolopendra i la nit, amb els seus fantasmes, s'omple de neguits. I ja no sóc al paradís, sento la meva decadència i la de la casa, les absències... i com aquells sentiments de llibertat guanyada ara són negres presagis de solitud, malaltia i dependència. Una escolopendra! (sumada a un

Hi ha miralls complaents i n'hi ha d'implacables. La imatge del primer mirall és agraïda, còmplice i autocomplaent, et dóna calma i benestar, potser temporal però és aliment per a l'autoestima. La imatge del segon mirall és crua, et remou, és borrosa, costa de mirar, no t'agrades però t'hi reconeixes, és parcial, esbiaixada, cruel, implacable! Naturalment busco miralls amics però sé que tinc el costat fosc i per molt que esquivi el segon mirall la negror se'm presenta, potser com un mal de cap o com una angoixa de dia desvagat, així, de tant en tant, em permeto un cop d'ull a la part negada, per saber-la, per treballar-la, per conèixer-me completa i no enganyar-me massa. Sortir d'una mateixa, de la imatge que m'he fet per mirar-me des dels ulls de l'altre. Informació valuosa i potser dolorosa que em fa més completa, més humil, més oberta al diàleg, a la generositat i que m'ajuda a comprendre i apropar-me als altres. Difícil!