El goig de ser jo amb els altres.

Reviso texts del Dietari valorant-ne la possibilitat de publicar-los, tinc molts dubtes. Són texts que van construint el meu relat, un relat que vol ser alliberador, penso. Per altra banda valoro si encara són vàlids després de la crisi de la Covid19, sembla que tot està canviant. Decideixo que sí, que sí que són vàlids, precisament perquè són alliberadors, encara que sigui el relat d'una alliberació personal, potser petita, però que reivindica aquest espai propi dins el compromís amb els altres. Quatre anys després de ser escrits prenen un nou sentit. Ara, en l'era postcovid, quan canviem lleugerament seguretat per llibertat, qualsevol espai genuí pren valor. Al principi de la crisi jo mateixa escrivia: No vull tornar a la vella normalitat. "La normalitat és el problema" llegíem en algun eslògan, una normalitat amb crisi climàtica, capitalisme salvatge, precarietat laboral, sanitat, educació i cultura a mínims... En aquests moments, polítics i mitjans de comunicació

Potser sóc una irresponsable o una inconscient. No em tenia per això però em sento sola en la defensa de la tornada a l'escola de nens i nenes. Les mesures del Departament em semblen més que absurdes, aberrants. Penso, segurament equivocada, que són fetes per cobrir-se les espatlles legals en cas d'algun "contagi". No són fetes, penso, segurament equivocada, a favor de l'educació, a favor dels infants. Cobreixen just l'expedient. La resposta de gran part dels docents i dels sindicats, tampoc l'entenc, me n'estic de qualificar-la, segurament que seria injusta. Jo, irresponsable com m'he tornat, en lloc de queixar-me per no poder complir les mesures de seguretat em queixo per la manca de mestres i d'espais, per la manca de lideratge, coratge i compromís del Departament. Jo, irresponsable com sóc, demano obrir les escoles, convidar les famílies, els ajuntaments i la xarxa social a col·laborar per garantir el dret a l'educació, per treballar en

I farem paret com si tot comencés avui,  farem paret amb els materials que tenim, i finestres que donaran a bells horitzons. Construirem taules i cadires, per seure junts a menjar i fer conversa. Els jocs de la mainada seran la música de fons. Després llaurarem l'hort i sembrarem llavors  d'il·lusió i d'esperança.