Sola

Dilluns 7/1/2019  6:45h

Aeroport de Barcelona

Aprenent a ser jo

Sempre és el mateix, et trobes sola i saps que aquest és l'estat definitiu.

Aprendre a ser jo, a estar amb mi, perquè més aviat o més tard, més sovint o menys m'hi vaig trobant i el meu benestar depèn del partit que en sàpiga treure de la companyia que jo em sàpiga fer, una companyia que m'ompli encara que no del tot, perquè tu, ell i vosaltres ocupeu espais irreemplaçables.

De petita, el pare i la mare, els volem més del que els tenim. A l'escola ara ens volen, ara ens rebutgen. A l'adolescència volem aquell noi però ell no, trobem qui ens vol i nosaltres volem però no sempre com esperàvem. Els fills ens volen fins que ens volen perdre de vista, després potser ens tornen a voler però no poden. Les amigues hi són, volem i ens volen però no sempre pot ser... Així fins a l'infinit, fins que ens morim. Ah! I els néts els volem i s'escolen entre els dits com si fossin sorra fina.

Aprendre a ser jo, sola, per poder ser amb tu, amb elles, amb vosaltres i gaudir-ne, de la solitud i de la companyia, sense exigències, sense expectatives. Acceptar el què ve i gaudir del que sóc. Perquè finalment és el què sempre és amb mi.

Cada comiat em remou: Ser amb els altres, ser sense els altres, el meu exercici permanent.