Sintonies

La fissura de peroné em té reclosa a casa, per bé i per mal. Avui, matí sense família i sense visites, escolto la radio, emeten en directe l'interrogatori a Jordi Cuixart, quan en tinc prou llegeixo:

 “...Per tant, em sento temptat de concloure que l'home genial que descriu un error general o bé que demostra una gran veritat és sempre un ésser digne de la nostra veneració. Pot donar-se que aquest sigui víctima de prejudicis i de lleis. Però hi ha dos tipus de lleis; unes d'una justícia i una generositat absolutes i les altres insòlites, que deuen la seva aprovació a la ceguesa o a la necessitat de les circumstàncies. Aquestes últimes cobreixen el culpable que les transgredeix d'una ignomínia passatgera, una ignomínia que el temps reintegra definitivament als jutges i a les nacions. Entre Sòcrates i el magistrat que li fa beure la cicuta, quin dels dos és avui el deshonrat?”

Del llibre: “El nebot de Rameau” de Denis Diderot, el va comentar la Marina Garcés fa pocs dies al cicle Filosofia i literatura de la Casa de Cultura de Girona.

El diàleg entre la raó filosòfica i la raó cínica l'escriu Diderot el S.XVIII però és ben vigent, qui en sortirà vencedor és igualment incert. Conviuen en cadascú de nosaltres les dues mirades, en les societats també, de vegades més ancorades a una que a l'altra. 

S'avança tan lentament! 

Costa tant cedir poder! 

Costa tant fer canvis! 

I la Veritat és tan perillosa! Cal sumar veritats per entendre la complexitat que som.