Marges

El marge és un concepte interessant: allò que se situa al límit, entre el camp sembrat i el camí.

El marge és el que em resulta més suggerent, no hi ha ordre, hi creix allò que la terra recull: males herbes, fonoll, malves, lletoses... i "pollets", molts "pollets"! (Divendres quan portàvem l'Amèlia a l'escola anava dient: "pollets, pollets, pollets..." "Què dius?" Jo no ho entenia. "Que hi ha pollets" "Ah! roselles!")

Tornem al marge, al marge del camí del treball, al marge de la criança dels fills, al marge de la ciutat, de les ideologies... creant el meu marge ideològic, espigolant llavors d'aquí i d'allà i fent florir/creant les meves petites obres.

Tot i els esbarzers hi estic bé al marge, n'he fet el meu espai, tu també hi estàs convidada, als marges no els agrada la uniformitat, hi caben totes les plantes i precisament per això s'hi acosten insectes, talps, abellerols... els infants s'hi recreen, veig els meus néts, menjant flors de borratxes, collint brots de fonoll, jugant amb les roselles "gall, gallina, pollet"...

M'agraden els marges!